LLEGIR I PARLAR: amb un conte davant, projecte d'estimulació del llenguatge infantil destinat a pares

Hui comence a mostrar-vos un resum del projecte LLEGIR I PARLAR que estem portant endavant al col.legi.

Són algunes de les notes dirigides als pares/mares d'educació infantil per ajudar-los en l'estimulació de la parla però emprant d'eina el conte. També és vàlid per als pares de primer de Primària. Ajudar a estimular el llenguatge dels xiquets des de menuts és una tasca molt important per a previndre possibles problemes de llenguatge, alhora és el moment d'inculcar als xiquets i xiquetes l'estima pels llibres.

És per això que el projecte 

LLEGIR I PARLAR té com a subtítol: 

"EL CONTE com recurs per a PARLAR BÉ" 

perquè els contes són una font inesgotable per potenciar la parla en els xiquets i xiquetes.

LLEGIR I PARLAR-1 :INTRODUCCIÓ

Els llibres són portes al món, com ho és internet o la tele, però la diferència està en que amb un conte podem imaginar i fem que el cervell treball i amb les imatges el cervell és passiu i es fa còmode. 

         Des l’escola estem convençuts que: 

Els llibres aconsegueixen emocionar als xiquets i això és la clau de tot. 

A partir de l’emoció, el xiquet vol expressar i vol saber més, es desperta la curiositat que la base per aprendre. També estem convençuts que: 

Els pares poden i deuen fer molt... 

...per potenciar este llenguatge. Gràcies als llibres els xiquets parlaran millor, aprendran i somniaran, que sempre va bé desenvolupar la creativitat.

Per tot estem portant endavant un taller d’estimulació del llenguatge emprant contes amb objectius clau com mostrar estratègies per despertat la curiositat en el xiquet, per animar-lo a llegir i a conversar, prevenir possibles dificultats de parla i de llenguatge en els alumnes més menuts, mostrar patrons respiratoris correctes, ajudar a augmentar els recursos semàntics dels xiquets... són uns pocs entre molts.

A grans trets, els punts del projecte són:

-Evolució del llenguatge i un llibre per a cada edat.

-Requisits previs al llenguatge: Jocs, nocions bàsiques de la correcta  respiració: millora la parla i la "futura" lectura, alimentació i praxis.

-Altres maneres de treballar el llenguatge: La conversa en les rutines i en el conte. Importància del moment del conte. Com contar un conte.

-Com inventar històries conjuntament i escriure-les o dibuixar-les: mostrar experiències concretes.

LLEGIR I PARLAR-2

EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE i UN LLIBRE PER A CADA EDAT.

El CONTE és un recurs que es pot utilitzar 

per ajudar a PARLAR BÉ. 

A continuació us mostre l’evolució del llenguatge i quins llibres són els més adients a cada edat:

DURANT EL 1er ANY

Durant esta etapa predomina el balbuceig i els sons guturals, els bebes comencen a unir sons i comencen amb paraules. L’estimulació  primerenca ajuda al desenvolupament. S’ha d’utilitzar llenguatge senzill i repetitiu i parlar-los molt.

És bo jugar a imitar gestos, sons amb la boca: bufar, xiular, cantar, parlar, tosir, riure...riure amb les vocals: aaaahhhh, eeeehhhh, ji ji ji ji, jo jo jo jo, uuuuhhhh, a fer síl·labes exagerant l'articulació, és bo ensenyar-li onomatopeies associant-les al nom dels animals, vehicles, sons de casa...i donar sempre el model correcte de parla. S’ha de prestar atenció als son quotidians: el telèfon, el timbre..quan arriba el pare a casa i preguntar què es ... o inventar jocs combinat moviments i sons...beure aigua i dir ahhh, menjar i dir mmmm...

LLIBRES: Han de ser llibres d'imatges i és bo que escolten cançons i jocs de falda. Els llibres de cartró, de tela, de bany per a que manipulen i assimilen què és un llibre també són convenients.

D'1 a 3 ANYS

Comencen a imitar sons i paraules, cap als dos anys comencen a combinar dos paraules:  “papa gran”. De 2 a 3 anys és quan més es nota l'avanç, en expressió i en comprensió. Als dos  anys comencen  a fer frases de tres paraules. El llenguatge és mig de comunicació, solen parlar en tercera persona. Als dos anys i mig comencen la comprensió i és l'etapa dels “per què”, es fan entendre i entenen, anomenen cinc imatges d'una làmina.

LLIBRES: Han de ser contes curts i estructures repetitives. Han de ser de temàtica propera al seu món i els dibuixos han de ser expressius. Són adequats llibres de conceptes: colors, oficis, casa, carrer...

DE 3 A 4 ANYS.

Comprenen.  Comencen amb els “per a què” i ja van analitzant si la resposta és la que s'esperaven. D'una lamina ja poden dir tots els elements coneguts.

LLIBRES Poden ser sobre coneixements: animals, vehicles... Les històries poden ser més llargues però de contingut fàcil. Els agraden els llibres desplegables i de solapes i els contes de fades ( Perrault, Andersen, Grim...). També els agraden les històries rimades. Són bons els diccionaris visuals que propicien l’expressió oral.

DE 4 A 5 ANYS

S'inicia el procés lector i als cinc anys l'evolució es nota. Tenen 2ooo i 2500 paraules i fan frases llargues. Les causes de retràs en la parla poden ser degudes a falta de maduresa motora en els òrgans bucofonadors, també els problemes auditius poden ser la causa. 

LLIBRES els llibres conceptes, els llibres d'imatges, de contraris...Els libres s'han d'adaptar a la capacitat lectora dels xiquets. La comprensió millora, pot emprar la interrogació en les preguntes i es capaç de fer frases llargues. Els llibres si els han de llegir ells, han de ser amb lletra majúscula o manuscrita d'acord amb l'escola i amb poc de text. Els agrada la poesia amb rima. Els dibuixos són importants i comença la incorporació dels llibres amb fotografies.

DE CINC A SET ANYS

Si hi ha problemes de llenguatge s'ha de treballar en concret. Tal volta queda per fiançar alguna dislàlia com la del fonema /r/, també /s/ .

LLIBRES. Amb lletra gran que tinguen els xiquets com protagonistes dels contes. Són adequats les adaptacions dels contes tradicionals com els de la cadireta de boga. Els agraden les fades i les llegendes.

DE SET A DEU ANYS. 

S'ha de treballar l'expressió oral, exigint morfosintaxis completa.

LLIBRES: Agraden els contes de personatges extraordinaris: fades, ogres, nanets... situacions singulars i sorprenents, meravelloses.  Els contes amb acció, lletra gran i ja la imatge pot passar a ser blanc i negre. agraden els còmics i entenen la poesia amb arguments.

DE DEU A DOTZE ANYS:

S'ha de treballar l'expressió oral, exigint morfosintaxis completa.

LLIBRES. D'aventures, reals o fantàstiques. Narracions amb diàlegs. Agraden els llibres d'humor, llibres específics de temes o esports,  segons interessos particulars.

A PARTIR DE DOTZE:

S'ha de treballar l'expressió oral, exigint morfosintaxis completa, cada vegada exigint més qualitat.

LLIBRES: Agraden novel·les de fets reals protagonistes de la seua edat, literatura fantàstica. llibres informatius sobre problemes de l'edat, drogues, relacions afectives...

 LLEGIR I PARLAR-3

JOCS PER A DESENVOLUPAR EL LLENGUATGE, 

AMB UN CONTE DAVANT

Els requisits previs al llenguatge són els que es necessiten per aconseguir una correcta competència en el llenguatge, llegir, esciure, parlar... i una bona base per a l’aprenentage.

Els requisits previs als llenguatge són:

atenció-memòria-imitació gestual i vocal-discriminació visual i auditiva-esquema corporal-orientació espacial i temporal-ritme-relaxació-respiració-bufar-praxis

Amb un conte davant, i una vegada captada l’atenció del xiquet, podem jugar a moltes coses, hi van uns quants exemples explicats a grans trets.

Descobrir l'esquema corporal: mirant els personatges protagonistes dels contes es poden anomenar cada part del cos. Després que el xiquet es busque les parts en ell mateix i en nosaltres.

Descobrir colors: Sobre una imatge de conte repassar els colors, cada vegada que es diu el nom acompanyar-lo del color que és. Per exemple: Hi ha una casa blanca i una arbre verd... la xiqueta del vestit groc...

Cantar cançons: Hi ha molts contes que incorporen cançons que agraden molt. També es pot inventar cançons fent frases sobre el conte que s’està llegint, bé posant-li ritme de cançó coneguda o inventar ritme nou. Sempre s’ha de cantar  vocalitzant.

Jocs de bufar: Es posen els noms dels personatges de contes en paperets i es fan boletes  i damunt la taula es fan  carreres, i a partir d’este primer buf es poden seguir amb altres jocs de bufar, com bufar globus, instruments de plàstic, ciris.... fer batalles de bufar, mans darrere només s'ha de perseguir als altres bufant. Jugar a bufar fort o fluix, cap amunt o cap avall,  desfer el monyo si el joc es fa cara a cara, bufar i desfer el cabell de la persona que està enfront, bufar ciris, bufar palleta, bufar bombolles de sabó.

Què anem a fer? Sobre contes en els que apareix una família, aprofitar les rutines per entaular conversa comparant el que es fa amb el personatge: parar taula, fer un pastis, fer el llit, un dia de neteja...Utilitzar l'activitat per anar anomenant els objectes, dir alguna característica, dir coses que s'assemblen... Si es fa una activitat nova es pot  buscar un conte sobre el tema a la biblioteca o a la xarxa.

Que hi ha dins? buscar i anomenar elements guardats dins d'una bolsa, dins la cartera del col·legi, dins de la bolsa del lavabo, la caixa de ferramentes, dins d'una butxaca.... Es poden traure i que els xiquet vaja anomenant-los. Partint de contes es posen dins la bolsa elements que formen part d'un conte, es posen fotocopies dels personatges o paisatges o objectes... també es poden posar dibuixos que hagen fet ells.

Joc de “jo soc el rei”. Sempre que en un conte apareix un rei o un castell es pot fer este joc d’imitació. La cançó diu " jo sóc el rei, que faig la llei i tot el que jo diga ho haureu de fer" El xiquet o adult que fa de rei fa un gest i després de repetir la retafila l’altre ha d'imitar, es poden fer gestos, praxies, bufits... posicions del cos, carasses..el rol de rei el fan tan l'adult com els xiquets.

Joc d'allargar frases. Referent al conte o a qualsevol situació: la caputxeta roja porta una cistella, la caputxeta roja porta una cistella amb mel, la caputxeta roja porta una cistella amb mèl i llet

Joc que li diu  Dibuixar elements no vius que apareixen en un conte  i donar-los vida...Que li diu un llapis a una llibreta?..una formiga a un elefant?...

Jocs com el “veo veo” Sobre unes il·lustracions d’un conte.

Joc “de la havana ha vingut un vaixell carregat de”... de personatges, de colors, de menjars... segons cada conte escoltat o llegit

Joc de “busca ....que està al costat de...i és de color...” amb un inici de descripció. Sobre il·lustracions dels llibres.

Mirar i parar-se en detalls.. sobre un conte, podem buscar detalls gràfics però tambè lletres o paraules.

Joc d'amagar l' alarma i buscar-la. Per treballar la discriminació auditiva, es pot fer a partir d’un conte on aparega algun despertador o alarma o algun xiquets que es desperta.

Fer teatre gestual i corporal. Dramatitzar processos viscuts o d’algun personatge de conte: la mare s'alça...desdejuna, es vist, desdejuna, passeja rega les plantes..va a treballar..dorm...Dramatitzar processos narrats: per exemple representar la història del soldadet de plom: El soldat balla amb la ballarina, el soldat cau de la finestra, el soldat es crema.

Jugar als absurds  Agafant idees sobre contes llegits o coneguts es planteja la pregunta que passaria si...? o contestat si o no: per exemple: mengem amb els peus? Antoni és un arbre? La pilota és quadrada? O  responent raonant. Exemple: Per què no caminem amb les orelles? per què no mengem pedres? per que no volen els burros, retalle amb les pintures? menges amb els peus?

Estos són exemples entre molts, és un resum de tot el que es pot fer per estimular els llenguatge amb un conte. El que es preten és que el conte siga una font de diversió i que des de menuts els xiquets i xiquetes es familiaritzen amb els llibres i que ho associen a passar-ho bé.

LLEGIR I PARLAR-4 

RESPIRACIÓ, PRAXIES I ALIMENTACIÓ

Seguim explicant el projecte LLEGIR I PARLAR, ja sabeu que podeu emprar els contes com a recolzament però també es pot "jugar a parlar" fent qualsevol rutina diària. 
En este apartat parem l'atenció en uns requisits previs al llenguatge i com desenvolupar-los: parlem de respiració,  praxies i alimentació. Tot  porta a una bona parla i a una bona comunicació i una bona lectura futura, dinat que estos requisits s'han de treballar abans d'arribar al procés lector.

RESPIRACIÓ

Una correcta respiració ajuda a prevenir, millorar o solucionar alguns dels trastorns de llenguatge. La correcta respiració comporta, entre altres coses, poder allargar la fonació, saber regular l’aire espirat o dominar el to de veu. 

JOCS que es poden fer per a prendre consciència dels nas són: 

Tocart-se’l, explorant-lo si és llarg o curt...

Fer-se cosconelles. 

Tocar la taula amb el nas.

Pintar amb el nas.

Pintar front a un espill.

Aprendre a mocar-se...
JOCS de bufar.

Després els xiquets han d'experimentar el nas dels altres: amics, pares, germans...

RESPIRACIÓ ADEQUADA. Hem de col·locar una mà sobre el pit i altra a l’estómac per comprovar quina part és la que s’ompli d’aire. No és correcte agafar l’aire i pujar els muscles o omplir el pit d’aire, en canvi si és correcte quan es concentra l’aire a la part abdominal. S’ha de fer de peu, o gitat que és quan resulta més fàcil comprovar, si posem un llibre damunt, com puja i baixa l’estómac.

                                                             

 PRAXIS

Les praxis són carasses, moviments de llengua i galtes, de boca...Pràxis són tots aquells exercicis de llengua, boca i galtes que ajuden a flexibilitzar els òrgans que intervenen en la parla. I és important fer estos exercicis de la mateixa manera que ho són els exercicis que fem per mantenir el nostre cos en forma. 

ALIMENTACIÓ

I tan important com fer praxis és l'alimentació. És important que els xiquets no  mengen tot desfet o blanet. Els maxil•lars s’enforteixen mastegant, mossegant; per exemple és molt bo menjar-se una poma a mos redó, o rossegar un tros carn, a poc a poc, per poder engolir amb facilitat. La llengua també treballa i pren consistència amb esta simple acció i ja sabeu que la llengua ha d’estar forta per poder emetre la majoria dels fonemes.

I no oblideu que tots estos aspectes són importants, tenen a veure amb la correcta evolució del xiquet/a i repercuteixen en molts aspectes al voltant de la parla i la lectura:

Una correcta alimentació ajuda 
a aconseguir millor expressió oral.

Les praxies aconsegueixen 
flexibilitat en els òrgans que intervenen en la parla.

Una correcta  respiració,  millora la parla i la "futura" lectura.

LLEGIR I PARLAR- 5: ELS CONTES


Hi ha moltes maneres de treballar el llenguatge, ja hem vist alguns jocs.

CONVERSAR  és important. 

Podem parlar de contes. 

Els adults deuran presentar models de frases correctes tant a nivell articulatori com morfo-sintàctic, expressant amb naturalitat les seues idees, ordres o els seus comentaris. Deuen expressar-se amb frases curtes, no excessivament llargues, separades per breus pauses, evitant expressions incompletes, suposant que el/la xiqueta ja ha comprés el missatge i evitant tons infantils i diminutius.

També és important motivar als xiquets/es per a que expliquen el que vulguen, hem d’esperar el temps necessari, no devem avançar-nos en les seues produccions verbals. Hem de saber escoltar-los.

CONVERSAR AMB UN  CONTE DAVANT

El "moment del conte"  deuria ser una rutina diària en cada casa on hi ha menuts.

A nivell afectiu, crear un moment especial per escoltar un conte, és important per a que el xiquet o xiqueta se senta estimat, és el moment que veu que és el protagonista i que s’ho deixen tot per estar al seu costat. Quan un xiquets creix en un ambient d’estima ja té molt avançat per a desenvolupar la personalitat. No és prou amb estimar-lo se li ha de demostrar amb estos moments que per a ells són màgics.

A nivell d’aprenentatge, és un moment idoni per començar a treballar el llenguatge*. Primer ells escoltaran i miraran dibuixos, tal volta puguen preguntar, després ells mateixos podran contar-los, si volen. 

El conte ha de ser per plaer i no han d’associar llibre i preguntes.

Hi ha xiquets que els agrada un conte i sempre volen el mateix, hi ha qui vol varietat. Tan se val, d’un conte es pot treure infinitat d’activitats per parlar.

Eixe moment màgic que es crea serà el punt de partida per crear grans lectors i lectores, perquè veuran els llibres de manera agradable.

QUÈ ACONSEGUIREM AMB ELS CONTES?

            
-Fomentar la imaginació.

-Crear lligams, els xiquets més recolzats.

-Desenvolupar el llenguatge, tot va al subconscient.

-Desenvolupar l’atenció i ajuda  a combatre les pors.

-Ajudar a la millora de l’expressió oral.

-Obrir la ment  a noves possibilitats: llenguatge és pensament, es veuen  diverses perspectives,  s’analitza les diferencies...

-Llegir ens fa ser més reflexius.

-A llegir s’aprèn llegint i l'estima pels llibres s’aprèn veient que qui ens envolta els estimen.

-Escoltar una narració inicia al llenguatge culte.

LLEGIR I PARLAR 6- 

LES PREMISES DE COM CONTAR UN CONTE:

Les premisses de com contar un conte són:

-Escollir un conte apropiat. Segons edat, segons maduresa o segons el que penses pot anar bé. No de por, a no ser que siga una por que fa rissa, que és altra història. Pot ser sobre un tema tractat al llarg del dia o simplement el que el xiquet vullga. Hi ha qui li agrada ensenyar enciclopèdies. Cada llibre té la seua edat però si el llibre va acompanyat de l’explicació del pare o mare, endavant. Llibres amb moltes imatges són els millors perquè així entenen millor. Si han de llegir ells que siguen amb poc text o amb capítols curtets. A la biblioteca publica es poden  aconseguir llibres que després de llegir es tornen, ací al col.le també. 

-Preparar el conte abans, no improvisar. Si el prepares la lectura eixirà millor. Pots dramatitzar alhora que lliges, podràs preparar veus diferents segons personatges, fins i tot improvisar quan difressa simbolica... Si t’agrada el conte es notarà i transmetràs eixe gust i plaer.

-Les imatges són molt importants, començant per la portada, abans d’iniciar la lectura és interessant analitzar-la per treballar indirectament el llenguatge i potenciar la creativitat.

-El conte es pot llegir al peu de la lletra o bé es pot fer un resum mirant les imatges. Tot és vàlid. El que importa és que s’estableisca la relació pares-fills-llibres.

-El relat ha de ser simple i fluid. Sense anar-se’n per altres camins que no siguen els del conte. Tot el que es vulga fer, ha de ser després, en acabar, a no ser que la interrupció la faça el xiquet, aleshores, se li ha de contestar. El xiquet mana en l’hora del conte.

-Buscar un lloc còmode i acollidor, pot ser el llit o un sofà, pot ser un racó envoltat de coixins, no importa el lloc, però està bé que s’identifique eixe lloc-especial amb el conte diari.

-Buscar el moment del dia més tranquil, sense sorolls, sense presses...l’hora de dormir és bona hora perquè la lectura i el temps d’harmonia passat junt al pare o mare l’ompliran de felicitat i això comporta un somni agradable.

-Posar-li ganes i emoció, fer que no es note el cansament que segurament arrosegueu els pares pel treball del dia. És necessari estar (o aparentar estar) al cent per cent per a crear el vincle que farà de cada moment-conte un moment màgic i especial que el xiquet esperarà impacient.

-Atenció! mai s'ha de fer lectura i analisi directe: però si es poden fer preguntes i activitats suggeridores com: explicar una pàgina un i l'altre altra, preguntar sobre els dibuixos: què es això?, qui és? com va vestit? va com nosaltres? es bo treure partit fent explicacions comparatives.

LLEGIR I PARLAR-7: 

EL MOMENT DEL CONTE CREA LECTORS- CONVERSADORS 

Què és ser lector?
J C Girbes en el seu llibre "llegir per a creixer" diu que:

-Per a un lector, el temps no és mai una excusa, l'únic que cal són ganes.
-Llegir en valencià o castellà...o anglés... en valencià ajuda a millorar el nostre llenguatge.
-La lectura no ha de ser incompatible amb la resta d'activitats lúdiques, tot és organitzar-se.
-El bon lector tria el que vol i si hi ha un llibre que comença i no agrada, el deixa.
-Ser un bon lector beneficia els aprenentatges, en atenció, memòria... és un instrument per al creixement personal.
-A l'escola es llig, en casa han de continuar fent-ho. El conte és un gran recurs per a treballar el llenguatge oral...però atenció a com s'hi fa.

Com creem lectors-conversadors?

-Habituant al xiquet a que escolte i que ell també siga escoltat.

-Acostumar-lo a que mire als ulls i que deixe de fer el que està fent quan se li crida.

-Emprant un llenguatge sempre clar i adult, evitat tecnicismes però si frases explicatives, evitant diminutius i llenguatge infantilitzat.

-Respectant el ritme d'expressió de cadascú. Esperar a que parle i no avançar-se.

-No censurar les incorreccions en la parla, més bé oferir-li el model correcte

Què fem davant d’un conte.

Després de llegir-lo, el conte ens pot suggerir activitats i jocs però no és bo llegir i preguntar de què va, no és bo llegir i preguntar i els personatges... en lloc d'això cal motivar a que el recorde per a contar-lo a un germà o al pare o mare que no esta davant.

Partim de la portada: la mirem, escodrinyem cada detall, ens adonem qui és l’autor i autora, es pot ampliar informació si cal mirant a la web, parem l’atenció en l’editorial fen veure que l’editorial és com la fàbrica. Mirem els dibuixos de la portada, generalment representa el tema del conte. Juguem a pensar de què pot tractar. Imaginem possibles personatges i despres al final ja es veu si s’ha encertat.

Mirem cada imatge interior. Al fil del relat es va mirant cada il·lustració, es descriu, segons el nivell, el xique escolta o participa. es pot parar en treballar el vocabulari dels colors o en altre  especific de camps determinats que puguen aparèixer.

Llegim de nou el text. Es pot treballar la comprensió oral, siga al voltant del text narrat o de les imatges, però sempre de amnera sutil, camuflat.

Es pot treballar l’expressió oral fent que explique a la  seua manera el que se li ha llegit, si vol... motivant-lo dient-li que es per a qeu deesprs ho conte au n germà.

Es pot treballar la diferencia entre realitat i fantasia.

Es pot treballar la creativitat canviant el final del conte, canviant personatges o trames.

Es pot derivar a contar històries personals viscudes.

LLEGIR I PARLAR-8 

MOTIVAR A LA LECTURA DIÀRIA

Motivar la lectura diària

Per a crear moment del conte es poden fer algunes activitats:

-Despertadors de contes:  posar un despertador o alarma que indique l'hora del conte. En casa pot ser l'excusa per marcar hora d'anar al llit

-Fer un penjador de porta que diga: SILENCI, estic llegint i per darrere: SILENCI estic dormint. Pot estar decorat pel xiquet amb un dibuix una foto...

-Crear un calendari anual per assenyalar els dies que llig, pot tindre forma d'espiral i els dies es pinten de colors o es posen gomets o es ratllen.

En general

-Regalem-los llibres, sempre que s’ajusten a les preferències del destinatari. Regalem a altres. Que vegen que els llibres són importants per a voslatres. No busqueu les novetats editorials, hi ha llibres de fons interessants

-Fer-los socis de es biblioteca. Mostrar-los el camí, la porta...

-Atenció a l’adolescència: fem de cine el nostre aliat

-Siguem models de lectura, que ens vegen llegir

- Inculcar-los hàbits per a la cura dels llibres. Les normes les pot dir un ser fantastic inventat, un que ho veu tot o pot ser PUNXETA, la mascota de la biblio escolar:

Per exemple: PUNXETA DIU QUE:

-Amb els llibres, sempre les mans seques. Els llibres no es repassen mullant el dit. I les mans netes. No agafar els contes amb les mans brutes.

-El menjar separat del llibre, pot tacar les fulles.

-Guardar el llibre en lloc segur, fora de l’abast de germans més menuts, sempre el mateix per a evitar perdre'ls.

-Tractar bé el  llibre, com si fóra el millor joguet i vigilar que els amics o germans també ho facen.

- Els llibres que s’ha de tornar, no propis, no s’han de ratllar.

LLEGIR I PARLAR-9: Inventar històries

Inventar històries conjuntament i escriure-les o dibuixar-les: 

l’experiència del xiquitillibrot.

Inventar històries i plasmar-les en un llibre no és dificil, només s'ha de voler fer-ho. Xarreu i que dibuixen o escriguen (o les dos coses), després ajunteu-ho tot en un llibre que pot quedar com el xiquitillibrot del col·legi. Els agrada veure el resultat. 
us mostrem alguns d'ells, sovint estan entre les mans de l'alumnat.

Pot ser aquell dibuix fet mesos enrere que heu guardat o aquella frase primera escrita... Es un tresor per a ells i per a vosaltres. Li podeu dir el xiquitillibri, us dóne permis. Però heu de fer llibre i grapar-lo o posar-lo en cuquets. El sentiment de crear un llibre augmenta el desig de llegir-ne.

LLEGIR I PARLAR-10: 

Consells per aconseguir  que els xiquets “odien els llibres”.

Fins ara vos he donat consells per fer lectors, doncs ara, per  a concloure, vos dic el consells per aconseguir que els xiquets i xiquetes odien la lectura. Si, així és. 

Pareu atenció!!!! 
Són coses que fem sovint de manera inconscient i que NO DEURIEM FER.

-Obligar-los a llegir.

-castigar-los per no llegir.

-Fer-los veure els errors lectors.

- Imposar los les lectures

- Exigir-los lectures inadequades

-Demanar-los resums o treballs extra.

- Relacionar els llibres amb els deures

- Controlar-los el que lligen.

-Infravalorar els seus gustos

-Recordar-los insistentment els beneficis de llegir

 Girbes “ Llegir per a créixer”

           

*Extracte de la xerrada destinada als pares d’infantil

per l’estimulació del llenguatge i animació lectora.

Mariló Sanz, 

logopeda i responsable de la biblioteca del centre.